SONET
Quan ella dorm el gaudi somnolent A
del vell jardí vibrant de flor i nit B
passan per la finestra sóc el vent A
i tot és com un anelar florit. B
Quan ella dorm i sense fer-hi esment A
tomba a les grans fondàires de l'oblit B
l'abella só que clava la roent A
agulla- fúria i foc- en el seu pit. B
La que era estampa, encís i galanor C
i moviement ambigu, es plor y crit. BI jo causa del dol, de la dolçor C
en faig lasse delicies del pecat, D
i Amor, que veu ulls closos, el combat Ds'adorm amb un somriure embadalit. B
