Comentari del SONET

SONET

Quan ella dorm el gaudi somnolent  A
del vell jardí vibrant de flor i nit  B
passan per la finestra sóc el vent  A
i tot és com un anelar florit.  B

Quan ella dorm i sense fer-hi esment  A
tomba a les grans fondàires de l'oblit  B
l'abella só que clava la roent  A
agulla- fúria i foc- en el seu pit.  B

La que era estampa, encís i galanor  C
i moviement ambigu, es plor y crit.  BI jo causa del dol, de la dolçor  C

en faig lasse delicies del pecat,  D
i Amor, que veu ulls closos, el combat  Ds'adorm amb un somriure embadalit.  B