martes, 17 de junio de 2014
lunes, 16 de junio de 2014
Antigona
El personatge d’Antígona es rebel·la contra
l’autoritat, i això significa el triomf de la llibertat. La protagonista és una
heroïna espriuana que compleix a la perfecció el paper que el destí li ha
imposat. És una dona valenta i lluitadora. A partir d’una història clàssica,
Espriu adopta una crítica de l’època franquista. El teatre serveix en aquesta
obra com un concepte de denúncia social constant. El teatre és crític i
sarcàstic, i s’arrisca que l’obra no sigui representada. Hi ha una renovació de
les idees i un canvi en la societat.
No els analitza psicològicament i així aconsegueix
arquetipus que donen identitat a les diverses actituds de l’home.
Amb l’obra Antígona s’aprèn molt i fa reflexionar
sobre la destrucció humana. Al final l’obra tens un cert mal gust perquè la
víctima ha mort, però per altra banda, penses que ha demostrat totes les seves
habilitats i facetes, i ha sabut afrontar el que li venia amb lluita i coratge,
amb humilitat i serenitat, amb valentia. Antígona és una protagonista forta que
sap el seu destí cruel, tràgic i solitari però no abandona el seu objectiu.
La desobediència implica per Antígona la seva pròpia
mort: condemnada a ser enterrada viva, evita el suplici penjant-se.
Cançoneta incerta
Aquest camí tan fi, tan
¿qui sap on mena?
¿És a la
vila o és al pi
de
la carena?
Un
lliri blau, color de cel,
diu:
-Vine, vine-.
Però: -No
passis! -diu un vel
de
teranyina.
¿Serà
drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un
camí d'enamorat,
colgat de mata?
¿És
un recer per a adormir
qui
passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui
sap on mena?
¿Qui
sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui
sap si mor sobtadament,
sota
la brosta?
¿Qui
sabrà mai aquest matí
a
què em convida?
I és
camí incert cada camí,
n'és cada vida.
Poema
ple de preguntes retòriques amb les quals Joan Carner ens fa veure que mai
sabem el que pot passar el dia de demà la
vida el dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de
fer i el que no.
El poema, compost de
tres octavesd’art menor, estàformat de dos grans blocs.
Crec que és un poema
fàcil de comprendre, encara que sigui de forma general. El significat del poema
i la qüestió que planteja constantmente la que tothom es fa moltes vegades al
llarg de la vida.
Noça
NOÇA
Petits tambors toquen, toquen
damunt la pell de l'ase.
Entre les taules polides,
cortesies de la randa.
Deu ciris cremen davant
Nostra Dona de la Grada.
Conjura l'alcova l'aire
feixuc de les abraçades.
El rellotge parla, viva
màquina de mort, fantasma.
-Aixecaràs la cortina,
la duràs a l'altra cambra
i et traurà sang per la boca
a la primera besada.
El nuvi cau desmaiat,
més blanc que la porcellana.
Aquest poema tracta de un casament de el nuvi que cau desmaiat per causa que la dona es la mort.Tracta de que un noi es casa amb la "mort" per aixó diu "aixecarás la cortina la durás a l'altra cambra i et traurá sang per la boca a la primera besada"
Quan diu que el rellotge parla vol dir que es un rellotge inmortal, que es etern.
Judith, Belén i Lisbeth.
soller
Aquest poema parla de tres coses diferents: parla de la naturalesa, del poeta i de la societat. Al principi parla de la naturalesa dels arbres, després, en la segona part, parla de ell mateix posant el "jo". En la tercera part parla de la societat de la seva epoca i posa com referent a una noia i a un noi. Diu que la noia es molt liberal en canvi el noi es més reprimit.. També diu com a referencia a un profesor que ell tenia i que era poeta.Parla de un vicari que es molt reprimit i te un vas de llet glaçada que es referix a el semen que li travessa la sotana. La última part es surrealista.
Figures retòriques.
Murmuris de mandarina= sinestesia
Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.= surrealista
La suor de les axelles= metafora
Figures retòriques.
Murmuris de mandarina= sinestesia
Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.= surrealista
La suor de les axelles= metafora
Bèlgica
Bèlgica
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
Una
ciutat on vagaría
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria
enmig dels altres, un poc en cadascú.
Però ningúno se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
Però ningúno se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
Tema
és el desig de Carner de que Catalunya fós com Bèlgica i poder viure-hi tot el
que passa a Bèlgica.
Per una altra banda, és una oda a Bèlgica.
Per una altra banda, és una oda a Bèlgica.
- Primera
estrofa
Fa referència i descriu el paisatge, els carrers i la gent.
- Segona estrofa
Catalunya està afectada per la guerra, cosa que canviaria per la tranquil·litat de Bèlgica, esmenta que la gent fós hospitalària i s’entendrís per la cultura i per les coses en general i que les coses fòssin autèntiques, de la terra.
- Tercera estrofa
Segueix parlant del paisatge, però també comenta alguns sentiments que possiblement sentiria i que enmig de tothom, viuria sol, peroacompanyat.
Fa referència i descriu el paisatge, els carrers i la gent.
- Segona estrofa
Catalunya està afectada per la guerra, cosa que canviaria per la tranquil·litat de Bèlgica, esmenta que la gent fós hospitalària i s’entendrís per la cultura i per les coses en general i que les coses fòssin autèntiques, de la terra.
- Tercera estrofa
Segueix parlant del paisatge, però també comenta alguns sentiments que possiblement sentiria i que enmig de tothom, viuria sol, peroacompanyat.
- Quarta
estrofa
Per acabar li dóna importància al jardí, el qual està arreglat, amb un brollador d’aigua amb peixos i els nens s’hi atansarien.
Per acabar li dóna importància al jardí, el qual està arreglat, amb un brollador d’aigua amb peixos i els nens s’hi atansarien.
SONET
SONET.
del vell jardí vibrant de flors i nit B
passant per la finestra sóc el vent, A
i tot és com un alenar florit. B
tomba a les grans fondàries de l'oblit, B
l'abella só que clava la roent A
agulla-fúria i foc- en el seu pit. B
i moviment ambigu, és plor i crit, B
I jo, causa del dol, de la dolçor C
en faig lasses delícies de pecat, D
i Amor, que veu ulls closos, el combat,
D
s'adorm amb un somriure embadalit. B
Aquest poema esta escrit per Bartomeu Rosselló
Porcel. Tracta de una noia inocent que está dormint en el seu llit i de repent
una abella li clava la roent agulla en el seu pit. Peró la abella era cupido
que li clava la seva fletxa i la noia pasa de ser inocent a ser una dona.
-Tema principal
del vell jardí vibrant de flors i nit B
passant per la finestra sóc el vent, A
i tot és com un alenar florit. B
tomba a les grans fondàries de l'oblit, B
l'abella só que clava la roent A
agulla-fúria i foc- en el seu pit. B
i moviment ambigu, és plor i crit, B
I jo, causa del dol, de la dolçor C
en faig lasses delícies de pecat, D
i Amor, que veu ulls closos, el combat, D
s'adorm amb un somriure embadalit. B
El seu tema principal es el despertar de l'amor.
Mar i Cel
Exercicis
Mar i Cel
ACTIVITATS
1.
Què creieu que vol dir el títol de l'obra Mar i cel ?Doneu una resposta
argumentada amb exemples del llibre.
Si una és el mar i l'altre és el cel, mai es trobaran per molt que vulguin i
per molt que ho pugui semblar. Tambe però que en el final del conte la noia dui
cel i el noi dui mar. Es molt romantic. Aquesta metàfora es pot apreciar al final de l'obra
a la p. 101 quant Saïd i Blanca diuen sóc el mar, ets el mar, sóc el cel, ets
el cel...
2. Descriu els personatges Blanca i Saïd, fes una descripció física i psicológica dels dos personatges, ajuda't amb exemples del llibre on es pugui exemplificar el que hagis comentat.
Es considerat un mal capità i Joanot diu: és voluble, capritxós i es va tornant
perillós.
Blanca: es cristiana. Blanca es a punt de morir és una noia fràgil.
Tota la vida ha estat jugant pero cuan obra els ulls al món i se n'adona de que no tot són flors i violes. Es fa gran i te que decirdir pel seu compte, es una persona pacifista que vol la pau per a tothom.
Blanca: es cristiana. Blanca es a punt de morir és una noia fràgil.
Tota la vida ha estat jugant pero cuan obra els ulls al món i se n'adona de que no tot són flors i violes. Es fa gran i te que decirdir pel seu compte, es una persona pacifista que vol la pau per a tothom.
3
Quina situació històrica ens explica l'obra? Ajuda't d'exemples del text.
L'expulsió dels Moriscos ja que l'intent per la seva
expulsió no va sortir bé. L’expulsió d’Espanya.
4.
Com està estructurada aquesta obra? Sabries dir-me el per què? (Explica,
breument, les característiques del gènere teatral aplicades a l'obra).
Està per dos actes, compostos per escenes escrites en vers. Té una introducció un nus i un final. En relata la historia que va passar.
Està per dos actes, compostos per escenes escrites en vers. Té una introducció un nus i un final. En relata la historia que va passar.
5
Quin és el paper que juga a l'obra el personatge de Joanot? Ajuda't d'exemples
del text.
Joanot facilita el triomf dels cristians, però que
en el seu moment va decidir donar-los-hi l'esquena i marxar amb els musulmans
Joanot és un personatge
fals perquè tal i com critica a Saïd per l'esquena.
6.
Podríem considerar l'obra Mar i Cel com a tragèdia romàntica? Per què? Ajuda't
d'exemples del text.
7. Comenta com és l'estil i el llenguatge
utilitzats per Àngel Guimerà en aquesta obra. Ajuda't d'exemples del text.Exercicis
Mar i Cel
Perquè te un final catastròfic. Es una tragèdia
romàntica perquè els dos personatges principals moren per amor.
Un es assassinat i l'altre és suïcida.
Un es assassinat i l'altre és suïcida.
És un estil fresc i fàcil d'entendre, utilitza el
català que parla la gent, per fer que aquesta pugui entendre-ho.
JARDÍ VORA EL MAR
Petit resum
Principalmente l'obra tracta de la vida de una família i del jardiner que traballa en aquella casa durant els sis anys que passen. Però també hi han un altres temes com, l'amor, l'amistat, la soledat, l'enveja i la xafarderia entre els personatges.
Principalmente l'obra tracta de la vida de una família i del jardiner que traballa en aquella casa durant els sis anys que passen. Però també hi han un altres temes com, l'amor, l'amistat, la soledat, l'enveja i la xafarderia entre els personatges.
Personatges:
-Vell jardiner: Home vell, que li agrada saber les coses dels
demes també sembla un home amb estudis perquè des del principi l’obra ens diu
que te el bachiller. Li agrada molt la
seva afició, el jardi. Te la seva personalitat i es diferent amb els demes
sembla que sigui el mes tranquil mes cere, esta “vuido” no te fills. És
el jardiner de la casa dels senyorets, Rosamaria i Francesc. Y ES UN PERSONATGE QUE ESTA AL MITJ DE LA HISTORIA.-Rosamaria: Es la propietària de la casa, on treballa el jardiner. És dona del senyoret Francesc.
-Francesc: Es el amo de la casa, està casat amb la senyoreta Rosamaria i és un dels homes mes rics de Barcelona.
-Eugeni: Amic dels senyorets, home desesperat, alt i magre amb el ventre llis, cames llargues i una mica corbat.
-Quima: És la cuinera de la casa. Garrella, prima de cames, blanca i amb cara rodona.
-Miranda: Una de les cambreres de la casa, era de Brasil, te un cos prim. Li tenia enveja a la senyoreta Rosamaria.
-Sebastià: Un home de 35 anys molt ben portats i molt divertit. Ros de cabell, ull grisos, molt prim i molt alt. Marit de l'Eulàlia i es caçador de lleons a l'Àfrica..
-Bemoll: És el Senyor que volia comprar la casa del senyorets. Un home respectat pel poble.
-Paulina: Mare d'Eugeni.
-Maribel: Filla del senyor Bellom i dona de l'Eugeni. Una dona alta.
OPINIO PERSONAL
M’agrada molt aquest conte. Però a vegades no vaig entendré algunes coses com per exemple com acaba. El jardí es el personatge que mes em recordo.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)