Es tracta de temps. En els primers versos diu que el temps es efímer (passar com una campana el so ding-dong, aixo és rapid).
Es com que un paisatge que veus que es bonic, pero el paisatge segueix sent el mateix. I cuant torna a la nit dons, ja no pot fer res per para el temps i es torna a casa. Tambe diu que estorna boig amb el paisatge, perque es tan bonic que no sap on mirar.
Judith, Lizbeth. i Belén
No hay comentarios:
Publicar un comentario