Josep Carner "Ahir"

Poema AHIR

Menta, fariola,
ruda i romaní.

Una vella, vella

com un pergamí

d'hora a la finestra

vol reconfegir

la casa que hom veia

darrera el jardí.

D'alla la criadava

un minyó veí.

anaven a escola

pel mateix camí.

Que en fa d'anys, sospirar,

que ell se li morí!

Tant d'anys faan un dia,

un de sol: ahir.

I, si s'estimaren

mai no s'ho van dir.

Menta, farigola,

ruda i romaní.

Sembla ser que en aquest poema, es situi en un jardi amb molts recorts de les olors de les plantes.Es el primer amor que te que el sembla vell en el record. 

La vella de aquets poema ens explica con va ser el seu primer record del amor de la seva infancia que va morir.