Aquest camí tan fi, tan
¿qui sap on mena?
¿És a la
vila o és al pi
de
la carena?
Un
lliri blau, color de cel,
diu:
-Vine, vine-.
Però: -No
passis! -diu un vel
de
teranyina.
¿Serà
drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un
camí d'enamorat,
colgat de mata?
¿És
un recer per a adormir
qui
passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui
sap on mena?
¿Qui
sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui
sap si mor sobtadament,
sota
la brosta?
¿Qui
sabrà mai aquest matí
a
què em convida?
I és
camí incert cada camí,
n'és cada vida.
Poema
ple de preguntes retòriques amb les quals Joan Carner ens fa veure que mai
sabem el que pot passar el dia de demà la
vida el dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de
fer i el que no.
El poema, compost de
tres octavesd’art menor, estàformat de dos grans blocs.
Crec que és un poema
fàcil de comprendre, encara que sigui de forma general. El significat del poema
i la qüestió que planteja constantmente la que tothom es fa moltes vegades al
llarg de la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario