Antigona

El personatge d’Antígona es rebel·la contra l’autoritat, i això significa el triomf de la llibertat. La protagonista és una heroïna espriuana que compleix a la perfecció el paper que el destí li ha imposat. És una dona valenta i lluitadora. A partir d’una història clàssica, Espriu adopta una crítica de l’època franquista. El teatre serveix en aquesta obra com un concepte de denúncia social constant. El teatre és crític i sarcàstic, i s’arrisca que l’obra no sigui representada. Hi ha una renovació de les idees i un canvi en la societat.

No els analitza psicològicament i així aconsegueix arquetipus que donen identitat a les diverses actituds de l’home.

Amb l’obra Antígona s’aprèn molt i fa reflexionar sobre la destrucció humana. Al final l’obra tens un cert mal gust perquè la víctima ha mort, però per altra banda, penses que ha demostrat totes les seves habilitats i facetes, i ha sabut afrontar el que li venia amb lluita i coratge, amb humilitat i serenitat, amb valentia. Antígona és una protagonista forta que sap el seu destí cruel, tràgic i solitari però no abandona el seu objectiu.

La desobediència implica per Antígona la seva pròpia mort: condemnada a ser enterrada viva, evita el suplici penjant-se.